Albert Boadella realitza un acte insòlit en la història del nostre teatre a El sermón del bufón, el relat directe i real d'un artista expressant els seus pensaments i experiències i representant situacions autèntiques de la seva pròpia vida.
Sense perdre mai el sentit de l'humor, Boadella desdobla la seva personalitat entre el nen i el vell artista, entre l'indòmit i el cívic, entre l'histriònic i el reflexiu. Realitza un repàs mordaç a l'ofici de comediant i dedica una mirada irònica a la seva agitada vida amb Els Joglars de fons.