En la seva sèrie de quadres recents, Adrián Navarro pinta en dos temps: construint uns fons joiosament cromàtics i gestuals, buscant lleugeresa més que densitat, i després superposa una trama blanca perforada per cercles.
Aquest pintor teixeix les referències a l'orgànic amb una mena d'al·legoria computacional, el físic i objectual literalment queda vetllat en una blancor que descompon la pauta reticular.
