La publicació en 2015 del seu llibre autobiogràfic Instrumental: Memòries de Música, Medicina i Bogeria (ja en la seva setena edició, amb més de 100.000 exemplars venuts) l'ha catapultat a la fama. Ara el pianista britànic James Rhodes (Londres, 1975) torna a Mallorca com a plat fort del 24 Festival de Música Clàssica d'Hivern.
De formació autodidacta, Rhodes és un enamorat de la música clàssica. Carismàtic, visceral i molt talentós, assegura que Bach li ha salvat la vida. I no exagera. Als seus 42 anys s'ha convertit en un dels principals divulgadors de la música clàssica al món, gràcies a les seves gires i concerts en tot tipus de festivals i sales, a més de diversos documentals sobre la seva figura.
Rhodes ha dirigit la seva fama a visibilitzar i fomentar el debat al voltant de les violacions a nens, les malalties mentals o el suïcidi, oferint xerrades i conferències en actes de Save the Children. En el seu àlbum de debut, Razor Blades Little Pills and Big Pianos (2009), ja ens va deixar entreveure el sofriment que va perseguir a James en la seva infància i les albors de la seva vida adulta. Afortunadament, des de molt jove la música clàssica i la seva passió per Bach, Beethoven o Chopin va esdevenir la clau de la seva supervivència.
Ha publicat dos llibres més, Toca el piano (2016), on ensenya als seus lectors a interpretar un preludi de Bach en tan sols sis setmanes, i Fuites (2017), Fire on All Sides en la seva edició britànica i títol també de l'últim disc.
Els concerts de James Rhodes estan carregats de música i missatges. No només interpreta les obres, sinó que a més les contextualitza i ens explica per què les ha triat i quina importància tenen per a ell. També ens explica la història de la seva vida entre peces, i com la música l'ha ajudat a superar els nombrosos obstacles que s'ha anat trobant pel camí.
Al Palau de Congressos de Palma, James Rhodes ofereix un programa compost per Sonata in D minor Op 28 'Pastoral', de L. van Beethoven; Nocturne in C minor Op 48/1, de F. Chopin; i Toccata, Adagio & Fugue in C BWV 564, de J.S. Bach amb arranjaments de F Busoni.
