A l'antiga Grècia, el mite era la forma en què es transmetien els codis morals i les primeres idees sobre el significat del món. Explicava la relació de l'home amb el cosmos, amb els déus i amb la seva pròpia naturalesa, de manera que res escapava a ells. Al llarg de la història el mite ha seguit en el nostre imaginari col·lectiu com l'encarnació del sublim i la relació de l'ésser humà amb el suprem.
L'artista madrileny Curro Viera (1974) desenvolupa en Mito una nova interpretació d'aquestes narracions. Després d'anteriors treballs com Emakumea o Els Colors de l'Aire, se centra ara en una fotografia molt més conceptual i arriscada, que vol provocar la doble lectura i unir al plaer estètic un missatge crític i reinterpretativo.
