Des de fa tres dècades, el so presentat, usat, evocat o articulat en el medi artístic, ha donat lloc al terme anglosaxó Sound Art i l’alemany Klangkunst (amb un significat una mica diferent). L’art sonor s’ha consolida gairebé com una nova categoria artística, gràcies a exposicions monogràfiques en museus i galeries i l’aparició de noves disciplines relacionades amb l’art sonor com els Sound Studies, la rèplica sonora als Visual Studies.
Aquesta exposició que presenta la Fundació Juan March a Palma pretén mostrar els orígens i la vitalitat de l’art sonor fet a Espanya des de 1961 fins a l’actualitat. Comissariada per José Iges i José Luis Maire, es nodreix d’una vintena d’instal·lacions sonores, escultures, videoinstal·lacions i obres d’encàrrec, a més de material documental que inclou fotografies, vinils i cassets, entre altres objectes.
La presentació d’aquestes obres sonores és particularment interessant, ja que s’insereixen en els espais del museu on es mostra de forma permanent la fabulosa col·lecció d’art español contemporani de la Fundació Juan March.
