Aquesta famosíssima obra del compositor alemany Carl Orff (1895-1982) està basada en una col•lecció de cants goliards dels segles XII i XII que varen ser trobats en el XIX en un document a l’abadia de Benediktbeuern (Baviera). El vocable goliard es va utilitzar en l’edat mitjana per referir-se a cert tipus de clergues vagabunds i de vida llicenciosa.
Carl Orff va estrenar Carmina burana el 1937, estructurada en forma de cantata escènica per a orquestra i cors, amb la intervenció de solistes (soprano, tenor i baix) i atorgant un paper destacat a la percussió. En la versió feta per Orff que es presenta ara al Teatre Principal d'Inca dins el 27 Festival de Música Clàssica d'Hivern, l’orquestra se substitueix per dos pianos i es mantenen la resta dels elements de l’obra original.
Sota la direcció de Felipe Aguirre intervenen més de 50 músics a l'escenari, amb la participació de l'Orfeó l'Harpa d'Inca, dirigit per Margalida Aguiló, i Cor i Ensemble de Percussió Euroclàssics. També els solistes Francesc Blanco i Maria Victòria Cortès (pianos), Máriam Guerra (soprano), José M. Sánchez (tenor) i Lluís Sintes (baríton).
