Aquesta exposició, comissariada per Aina Pomar Cloquell, va ser seleccionada en la Crida de projectes de comissariat espai dipòsit 2022.
L'artista menorquina Erola Arcalís (1986) part de la figura del seu repadrí Francesc Preto, mestre de ribera, qui a principis dels vuitanta va construir un vaixell llaüt que mai va tocar la mar ni va arribar a acollir el projecte de comuna vegetariana que havia imaginat. El vaixell, i els objectes que ell havia col·leccionat, es van cremar en un incendi.
Aquests derelictes, artefactes d'un naufragi simbòlic, esdevenen en un diàleg entre Paco i Erola, en el qual l'artista reinterpreta la utopia del repadrí, reivindica la seva figura i expandeix la idea d'illa.
Diverses veus conflueixen a través del recorregut expositiu: la veu de l'artista reinterpretant la memòria familiar, la veu d'Aina Pomar Cloquell i dues veus que travessen i absorbeixen l'exposició: la veu del paisatge menorquí i la veu del Dipòsit.
