D'entre els artistes moderns que després de la Segona Guerra Mundial es van establir a les Illes Balears per a produir una extensa part de la seva obra, Katja Meirowsky (Straussdorf, 1920 – Potsdam, 2012) ha romàs injustament allunyada dels focus historiogràfics. La seva obra i la seva figura ens apareixen avui sota el signe d'un cert anacronisme, d'estranyesa i, al mateix temps, d'una poderosa determinació estètica.
En 1952, Katja Meirowsky i el seu marit es van establir a Eivissa. Malgrat formar part del Grup Eivissa 59, en el qual va ser l'única dona en un ambient eminentment masculí, Meirowsky viu una vida gairebé ascètica, sense massa relacions socials i envoltada d'un petit grup d'amics. Karl i Katja Meirowsky van desenvolupar a l'illa una afició particular per l'arqueologia que porten a Karl Meirowsky a ser el primer membre estranger del llavors anomenat Institut d'Estudis Eivissencs.
Realitzada a partir de l'obra que l'artista va conservar al llarg de la seva carrera, custodiada pels seus amics Marianne i Reinhard Lippeck a Potsdam, l'exposició vol interrogar sobre les raons de la fascinació que avui exerceix el seu treball.
