L'espectacular espai de la Llotja de Palma acull l'exposició Mirall, dues escultures d'acer inoxidable trenat que representen a un home i una dona demanant silenci amb el dit i que ofereixen un diàleg fluid entre art i arquitectura.
En el centre d'aquest edifici gòtic s'erigeixen Invisible Laura i Invisible Rui, que amb els seus set metres d'altura estan situades una enfront de l'altra, d'esquena a l'entrada principal. Aquestes figures simbolitzen tensions contraposades: cos i ànima, matèria i esperit, llum i foscor, opacitat i transparència, passat i futur.
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) estableix un paral·lelisme amb Jano, el déu romà de les dues cares, una que mira al passat i una altra al futur, oferint una clau per a interpretar l'essència de l'exposició.
