Aquesta exposició està integrada pels tretze aiguaforts originals fets per Picasso a propòsit del text d’Honoré de Balzac (Tours, 1799-París, 1850) Le Chef d’oeuvre inconnu (L’obra mestra desconeguda) el 1931 per encàrrec del seu marxant Ambroise Vollard.
Pablo Picasso (Màlaga, 1881- Mougins, 1973) està considerat un dels grans mestres de l’art del gravat. Encara que va utilitzar aquesta tècnica al llarg de tota la seva vida, durant els anys trenta va fer diverses sèries d’aiguaforts considerades com a exemples més rellevants de la història del gravat. Entre aquestes, es troba la que es mostra ara al Museu Fundació Juan March.
El relat de Balzac se situa en el segle xvii i té com a escenari l’estudi parisenc d’un artista ancià anomenat Frenhofer. El tema és l’obsessió del pintor que treballa secretament en un quadre que fa anys que intenta acabar. Quan finalment dos artistes que admiren el pintor aconsegueixen veure l’obra, només hi troben una intricada massa de brotxades i capes de pintura de la qual a penes en sobresurt un peu.
El conte va fascinar Picasso, el qual es va identificar amb Frenhofer —el geni frustrat que crea obres mestres tan avançades al seu temps que ningú no les entén–, i va aprofitar l’encàrrec de Vollard per homenatjar l’acte de creació. Les obres no són il·lustracions fidels al conte de Balzac, sinó el resultat de les divagacions de Picasso sobre el tema de l’artista creador i sobre la relació íntima entre l’artista i la seva model.
