Presentació d’aquest assaig de Sonsoles Hernández Barbosa, que estarà acompanyada per Francisca Lladó Pol i María Gómez Garrido. Suposa una aproximació a l’entramat de correspondències sensorials del París de final del segle xix, època en què va florir la sinestèsia (sensació conjunta).
En una època d’extraordinària fascinació pels sentits, el París de final del segle xix va ser testimoni del sorgiment d’un fenomen conegut com a sinestèsia. Pintors, músics, poetes, dramaturgs i fins i tot creadors de perfums varen assumir per a les seves disciplines qualitats específiques d’esferes artístiques alienes amb la intenció d’aconseguir, per exemple, una pintura musical o una música conformada amb paraules.
