George Grosz (1893-1959) va ser un pintor expressionista alemany considerat entre els més grans del període d’entreguerres. Artista compromès ideològicament (el 1919 es va afiliar al Partit Comunista d’Alemanya), va retratar la societat i la política de la República de Weimar en els seus dibuixos satírics.
De Berlín a Nova York (1912-1957) és una gran retrospectiva que reuneix cent vuitanta peces de l’artista i centra el seu eix en dues ciutats clau en la seva trajectòria. Olis, dibuixos i aquarel•les —bona part d’aquestes pertanyents a la Col•lecció Sabarsky de Munic— ens acosten a aquest pintor que va començar militant en el moviment dadà i va acabar a l’ala més revolucionària del corrent artístic nova objectivitat.
L’exposició discorre en ordre cronològic basant-se en vuit àmbits temàtics: els primers anys a Berlín, la Primera Guerra Mundial, metròpolis Berlín, l’època dadà, la política, la societat dels anys vint, un emigrant a Nova York i la Segona Guerra Mundial.
Entorn de De Berlín a Nova York (1912-1957), CaixaForum Palma —l’únic museu d’Espanya on es podrà veure l’exposició— ha organitzat dos cabarets literaris (els dies 4 i 11 de juliol) i un interessant cicle de cinema expressionista alemany. Els títols programats són: El Golem, de Paul Wegener (18 de juliol); Nosferatu, de F.W. Murnau (25 de juliol); Metrópolis, de Fritz Lang (1 d’agost); El congreso se divierte, d’Erik Charell (8 d’agost); El ángel azul, de Josef Von Sternberg (22 d’agost); i El gabinete del Dr. Caligari, de Robert Wiene (29 d’agost).
