L’obra de Pamela León Rojas (Antofagasta, Xile, 1971) és plena d’objectes trobats carregats de poètica, sempre embolcallats en terrosos ocres que ens remeten als seus deserts natals. L’artista reconeix la influència d’Antoni Tàpies, Marcel Duchamp, l’arte povera, el dadaisme i tot el que tingui a veure amb l’atzar.
S’anomena a si mateixa recol·lectora d’objectes, amb els quals estableix una connexió molt íntima fins que els converteix en obres d’art, que només es completen amb la mirada de l’espectador. L’artista és capaç de fer que ens fixem en objectes que fa temps que han deixat de tenir sentit i, això no obstant, encara tenen molt a dir.
