Fins fa poc músics respectables, el quartet recupera el seu vessant més teatral del qual sorgeix la part més desastrosa, bandarra i pocavergonya llargament oculta dels membres del grup. Combinen el virtuosisme amb l’humor desconcertant. Proposen un viatge pel jazz europeu, les melodies del millor llatí jazz, els boleros i fins i tot bandes sonores de pel·lícules antigues.
Componen la banda Alfredo Ardanaz (violí i cors), Miguel Ángel Aguiló (violoncel, percussió i cors), Toni Pastor (guitarra, triple, llaüt, cors i tècnic de so) i Xisco Aguiló (contrabaix i cors).
