Instal·lació multidisciplinària de Rosa Mascaró en què juxtaposa, mitjançant la imatge, el so i diversos objectes i materials, dos conceptes del rol de la dona en l’amor: objecte i subjecte.
L’obra al·ludeix al cos com a llar presó, que en la mirada de l’altre pot desaparèixer en l’infinit sepulcre blanc de la calç. Els materials, la calç, les graneretes de palma transformades en una gran cabellera trofeu, serveixen de catalitzadors d’aquesta imatge de la dona com a objecte, i alhora com a subjecte que idealitza l’amor i que, moltes vegades, es pot transformar en una presó interna.
Aquesta exposició s’inclou en el II Festival Miradas de Mujeres, que organitza l’associació Mujeres en las Artes Visuales (MAV) i que té l’objectiu d’aconseguir la visibilitat i la difusió que mereix el treball que fan les dones del món de l’art a Espanya. A Mallorca s’han sumat a la iniciativa, que compta amb més de cinquanta participants entre artistes, comissàries i conferenciants.
