Un espectacle visual interdisciplinari que parla de les seqüeles de l'amor, dels llaços afectius que nodreixen la nostra existència. També de la codependència, la pèrdua i duel en la vida de parella. No deixa de ser un crit d'impotència davant la fatalitat efímera de l'existència, un cant estripat, un blues que ens parla del deixant que deixa l'absència d'allò que estimem.
Es tracta d'un diàleg entre tres disciplines. La imatge de vídeo funciona com un suport a la performance, mentre que el text constitueix la banda sonora. Es posa en escena dins del Festival Internacional de Dansa Contemporània. Palma amb la Dansa.
