Broto (Saragossa, 1949) és un dels artistes que més ha reivindicat l'abstracció enfront de la figuració i l'art conceptual. Prescindeix del major nombre d'elements i crea unes composicions extraordinàriament sintètiques en les quals superposa una sèrie de signes abstractes molt gestuals de gran capacitat metafòrica i suggestiva que suren sobre la superfície de cada llenç.
Els seus quadres formen part de museus i grans col·leccions i ha rebut nombrosos premis i distincions entre els quals destaca el Grand Prix du Solon de Montrouge (1988), el Premio Nacional de Bellas Artes 1995; Premi ARCO de l'Associació de Crítics 1997 o Premi Aragón Goya de Grabado 2003, entre d'altres.
