L'obra de Lucía Vallejo (Bilbao, 1975) és una manifestació del doble moviment de transferència entre Orient i Occident, encara que el seu punt de partida artístic és l'estudi del barroc europeu, impregnat de símbols religiosos cristians, representacions de la reialesa, reproduccions d'una naturalesa idealitzada i, en general, de conceptes culturals propis de la nostra civilització.
En Ensoñaciones, l'artista parla de la càrrega de l'absència i la pèrdua, el buit físic i psicològic i de la vestimenta com a cuirassa protectora de la solitud.
