Per a Pep Canyelles, aquest projecte que ara presenta a la galeria Espai HC Lluc Fluxà és especial per diverses raons. D’una banda, perquè és una reflexió sobre el pas del temps, la vellesa —aquest lloc al qual tots estam abocats—, la soledat i la memòria. De l’altra, perquè és un projecte gestat, desenvolupat i viscut amb la seva filla Elisa Canyelles. També és el final d’una trilogia, en què l’artista ha estat treballant en els darrers anys i que completen Territori ocupat i Territoris vigilats.
Futur imperfecte engloba diversos suports per explicar-nos una història que no és altra cosa que el recorregut que feim a la pròpia vida. A Joguines, una selecció de petites escultures juguetes, ens acosta a aquest territori que anomenam infància en què sembram les arrels sobre les quals es desenvoluparà l’arbre de la nostra vida d’adults.
El llibre Efectes secundaris conté un recull de poemes visuals, consistents en imatges d’objectes guardats en pots de vidre relacionats amb la memòria i acompanyats de poemes escrits entre 2005 i 2009. A més, inclou algunes de les xerrades que va mantenir durant un període de temps amb padrins d’una residència i que formen part del curtmetratge Iaia, que posa el colofó a aquest projecte sobre el pas del temps. A Iaia, hi participen Aina Segura, Esperança Font i Elisa Canyelles.
